el tros

Tot el territori valencià està farcit de productes que tenen propietats organolèptiques d’alta qualitat. La seua producció està en mans de pescadors i llauradors que han mantés i millorat les seues capacitats.

Els nostres productes en xifres

LA CIRERA

  • La principal zona de producció de cirera a la Comunitat Valenciana es troba situada al nord d’Alacant i sud de València “Cireres de la Muntanya d’Alacant”.
  • Bocairent i Ontinyent són zones de producció “Cireres de la Muntanya d’Alacant”.
  • Hi ha 9 varietats de cireres emparades pel Consell Regulador: Burlat, Tilagua, Planera, Nadal, Picota i Picota Ambrunesa (varietats principals), Stark Hardy Geant, Bing i Van (varietats polinitzadores).
  • Algunes de les comarques valencianes amb producció de cireres:
    – Els Serrans
    – Requena-Utiel
    – Foia de Bunyol-Xiva
    – Vall d’Aiora-Cofrents
    – La Costera
    – Vall d’Albaida
    – La Vall de Gallinera
  • A la Comunitat Valenciana es certifiquen 751,12 tones de cirera anualment.
  • Comercialització: 628,73 tones (Mercat nacional), 101,47 tones (Mercat Unió Europea: Lituània, Itàlia, Alemanya i Regne Unit) i 20,92 tones (Mercat exterior – Resta països).
  • En 2015 el consum per càpita per persona i any en llars de la Comunitat Valenciana va ser de 1,1 kg
  • La cirera és un fruit altament valorat, que es conrea especialment en climes temperats com el Meditarrani.
  • Temporada de consum: d’abril a juliol.
  • Les cireres, són conegudes com a “súper fruita”, estan plenes d’antioxidants.
  • Les cireres són riques en vitamines C, E, potassi, magnesi, ferro, àcid fòlic i fibra.
  • Les cireres són un bon berenar o les postres d’elecció important per al manteniment de pes, a causa de la poca aportació de calories.
  • Es recomana el seu consum en fresc, tot i que és molt apreciada també en pastisseria i per l’el·laboració de bombons, així com melmelades i licors.
  • El consum de cireres aumenta les defenses i ajuda a prevenir la hipertensió i l’infart.
  • En 2015 la producció de cireres a la Comunitat Valenciana ascendeix a 5.583 tones.
  • A les comarques valencianes comptem amb una superfície de 2.919 hectàries per al cultiu de la cirera.
  • La producció de cireres en la campanya de 2015 es va situar en 526 tones.
  • L’exportació de cireres a la Unió Europea ronda les 265 tones a l’any.
  • El 50% de les exportacions cireres es destina al mercat internacional, principalment a països de la Unió Europea.
  • Els països on més es comercialitza la cirera provinent del territori Valencià són Lituània (72,71 tones), Itàlia (59,08 tones) i Alemanya (56,19 tones).

L’ARRÒS

  • L’arròs és el tercer cereal més produït al món després de la dacsa i blat.
  • A Espanya el consum mitjà d’arròs és de 7 quilos per persona a l’any.
  • A Espanya es produeixen al voltant de 720.000 tones d’arròs a l’any.
  • El 15% de la producció d’arròs a Espanya és fa a la Comunitat Valenciana, sobretot a la zona de l’Albufera, Pego i Oliva, i a la desembocadura del riu Xúquer.
  • 110.000 hectàries de superfície destinada al cultiu de l’arròs a Espanya, de les quals més de 15.000 corresponen a la Comunitat Valenciana (14.624 hectàries a les comarques valencianes).
  • Més de 116.672 tones de producció d’arròs a la C.Valenciana, de les que 114.521 corresponen a la producció al nostre territori.
  • La Comunitat Valenciana ha segut bressol del cultiu arroser a Espanya i la seua introducció s’atribueix als àrabs durant el segle VIII.
  • Dins del nostre territori, Sueca i les terres pròximes a l’Albufera, són les més antigues i tradicionals, superant els 1200 anys d’antiguetat.
  • Les varietats d’arròs de València amb Denominació d’Orige són la de tipus Sènia, Bomba i Albufera.
  • Un total de 13 fàbriques el·laboren arròs de València D.O., comercialitzant més de 4,5 milions de quilos a l’any.
  • Des de fa segles, ha segut el cultiu tradicional de desenes de pobles de la Comunitat Valenciana amb la particularitat que era l’únic espai d’Europa occidental on es plantava.
  • Les exportacions d’arròs de la Comunitat Valenciana a la Unió Europea al 2015 van ser de 76.226 tones.
  • Les exportacions per a la resta de països varen ser al voltant de les 25.000 tones al any.
  • El valor de les exportacions a la Unió Europea supera els 45.000 milers d’euros.
  • El valor de les exportacions d’arròs a la resta de països ascendeix a 17.902 milers d’euros.

EL PEIX BLAU

  • Al 2015 es va produir 371,97 tones d’anguila a la Comunitat Valenciana.
  • La OMS recomana consumir com a mínim 2 vegades a la setmana peix blau.
  • El 52% de la població espanyola major de 40 anys, pren menys quantitats de peix blau de les que estableix la dieta mediterrània i recomana l’OMS.
  • El peix blau és un element esencial a la nostra dieta mediterrània.
  • L’aqüicultura constitueix una important activitat econòmica a la Comunitat Valenciana.
  • Les últimes xifres enregistrades d’aqüicultura marina indiquen que la producció ha estat prop de 14.000 tones.
  • Un valor en primera venda de més de 64.000 milions d’euros.
  • Ens ajuden a mantindre fort el sistema immunològic.
  • Les llotges de València, Sagunt, Cullera i Gandia subministren peix fresc als mercats de la Comunitat Valenciana.
  • L’estreta relació LLOTJA-MERCAT afavoreix la cadena agroalimentària sostenible.
  • Hi ha 4 confradies de pescadors al territori: Cullera, Gandia, Sagunt i València.
  • És un aliment fàcilment digerible.
  • Aport calòric baix i molt ric en grases insaturades.
  • ANGUILA = Rica en vitamina A i D.
  • TONYINA = Rica en iode i vitamina B3.
  • BOQUERÓ = Ric en vitamina B3 i B6.
  • CABALLA = Alt contingut en iode, vitamina B3, B6 i B12.
  • JUREL = Ric en iode, vitamina B6 i D.
  • PALOMETA NEGRA = Ric en iode, vitamina B6, B12 i D.
  • SALMÓ = Proporciona un alt contingut en vitamina B3, B6 i D.
  • SARDINA = Rica en vitamina B6, B12 i D.
  • Captures a la Comunitat Valenciana: boqueró 674,6 tones, bonito 7,8 tones, jurel 46,3 tones, caballa 22,1 tones i 130,4 tones de sardina.
  • El boqueró és la principal espècie de captura al nostre territori, 6311,4 tones.
  • La sardina és la segona espècie capturada amb 1.837,3 tones.

[+]